LA FAMíLIA COM A CO TERAPEUTA? NO, GRACIES...

Hi ha una principi bàsic en Modulació Pedagògica que crec hauria de ser tingut en compte per qualsevol professional en el nostre camp: Recomano vehementment no prendre a als familiars com a co-terapeutes. Primer perquè no ha estudiat per a això i, encara que ho haguéssin fet, aquest no és el seu paper. El seu paper és fer de familiar i això per si mateix ja és prou complicat! Un Dany Cerebral Sobrevingut ho canvia tot, sobre aquesta idea no cal insistir ... Tothom coneix la famosa frase de Powell "No hi ha individus que pateixen dany cerebral, sinó famílies afectades per Dany Cerebral". Si som capaços de reconèixer la gran veritat que comporta aquesta frase, si som capaços d'oferir suport emocional a les famílies ... també hauríem de ser capaços d'entendre que la teràpia l'hem de fer els terapeutes ...

 

       En el nostre afany per ajudar al màxim a la rehabilitació de l'afectat, de vegades demanem a la família que s'impliqui en coses que potser els superin una mica: exercicis terapèutics, canvi de certes actituds que no tenen res a veure amb la seva forma de ser i fer .... I aquesta "para-professionalització"  pot suposar un major esgotament, sobrecàrrega, o fins i tot els pot fer sentir culpables ja que no segueixen les nostres pautes.

 

       Des del nostre punt de vista, i com a bons professionals que som, hem de reflexionar sobre QUÈ NECESSITA aquesta família (en el seu conjunt, no només l'afectat directe), i quins suports li podem oferir perquè el seu dia a dia sigui el més ric i positiu possible ..... i a partir d'aquí pensar en què els podem ensenyar i com.

 

       Aqui entra en joc la Modulació Pedagògica i la seva interacció amb l'equip interdisciplinari. És a la moduladora o al modulador pedagògic a qui correspon observar com aprèn aquest familiar i què necessita en la seva relació amb l'afectat directe ... i traspassar-lo al equip. Poso un exemple concret: Un familiar que necessitava tenir més recursos per calmar la seva filla afectada quan s'espanta, la moduladora pedagògica es posa en marxa. Es va buscar una oferta que pugués ser "apresa" pel familiar facilment (per descomptat no en una sola sessió !!). Vam decidir oferir l'activitat d'"acompanyament respiratori d'Estimulació Basal". Un cop trobada l'oferta més adient cal fer dues coses:

 

      1. Acompanyar al familiar en el procés d'ensenyament-aprenentatge

      2. Traspassar a l'equip terapèutic la necessitat i l'oferta treballada amb el familiar i el seu afectat directe

 

 

       Si l'equip incorpora aquesta petita activitat en el seu ventall terapèutic estem ajudant a aquest familiar en el seu propi procés d'aprenentatge i també al de la persona afectada. Lògicament, com més es repeteixi una mateixa activitat, més fàcil li serà a l'afectat integrar-la finalment i més ràpidament viurà èxit el familiar quan ell la realitzi, ja que l'afectat es calmarà més aviat, amb la satisfacció i seguretat que això suposa per a tots dos.

 

       Així, els terapeutes seguim sent nosaltres, s'inclou a la família en el procés però no com a terapeuta, sinó com a part afectada més que cal atendre i, l'afectat, lògicament es beneficia d'una atenció més vinculada entre les diferents parts.

Escribir comentario

Comentarios: 0